Abadia de Montserrat
L’entitat ha celebrat un acte acadèmic a l’Abadia de Montserrat, amb el P. Manel Gasch i Hurios, abat de Montserrat, i el P. Bernat Juliol, majordom de Montserrat.
AMICS DE MONTSERRAT
per Redacció
Una quarantena d’Amics de Montserrat ha realitzat una peregrinació espiritual i cultural per les arrels del monaquisme benedictí a Itàlia, acompanyats pel P. Bernat Juliol, majordom de l'Abadia de Montserrat.
En directeMontserrat TV
De 07:30 a 08:00 Laudes del divendres de la setmana IV de Pasqua (salmòdia setmana IV)
De 11:00 a 12:00 Missa de Sant Josep obrer
De 13:00 a 13:15 Pregària del migdia (Salve Regina de Miklos Kocsár, i Virolai)
De 18:15 a 18:45 Sant Rosari: misteris de dolor
De 18:45 a 19:30 Ofici de Vespres del divendres de la setmana IV de Pasqua (salmòdia setmana IV)
Mare de Déu de Montserrat
Santuari
Escolania de Montserrat
Museu de Montserrat
Amics de Montserrat
1 de maig de 2026
El llibre del Gènesi ens conta que el penúltim acte de la creació és l’home, el qual és fet a imatge de Déu, de tal manera que tota la resta de la creació li serà sotmesa. Tractem les coses de la creació com si fossin de Déu?
Senyor, que sempre tingui la teva mirada, Tu que, en acabar la teva obra creadora, vas veure que tota era bona de debò.
Senyor, que sempre tingui la teva mirada, Tu que, en acabar la teva obra creadora, vas veure que tota era bona de debò.
1 de maig de 2026
Avui, dia 1 de maig, celebrem la festivitat de sant Josep, obrer; del profeta Jeremies; i la de sant Ricard Pampuri, religiós.
Sant Josep, obrer
A més de ser el pare adoptiu de Jesús i l'espòs de Maria, sant Josep era artesà i fuster en un poblet de Galilea. Amb la seva vida de treballador, ennobleix el treball manual amb el qual manté la seva Sagrada Família i participa en el projecte de salvació. Per al cristià, és el model a seguir en l'exercici de les activitats professionals. Amb la institució d'aquest patronatge l'any 1955, Pius XII volgué cristianitzar la "Festa del Treball" (creació socialista internacional del segle XIX), amb la intenció que tothom reconegui la dignitat de la feina i que aquesta inspiri la vida social i les lleis fundades sobre el repartiment equitatiu de drets i deures.
Sant Jeremies, profeta de l’Antic Testament
Visqué al segle VI aC, en temps de Joaquim i Sedequies, reis de Judà. És un dels quatre profetes majors hebreus de la Bíblia, conegut pel seu llibre homònim i pel llibre de les Lamentacions. El seu nom significa “Déu m’eleva”. Nasqué en una família sacerdotal i exercí el ministeri profètic durant el període tràgic anterior a la presa de Jerusalem per part de Nabucodonosor i la primera deportació a Babilònia.
El seu principal problema fou que la gran majoria de la gent no va voler fer-li cas. Anunciador d'una nova aliança, és figura de Crist per la seva vida d'abnegació al servei de la paraula de Déu, essent incomprès i perseguit: “Senyor, m’has seduït, i m’he deixat seduir (...). He estat la riota de tothom, tot el dia es burlen de mi. Sempre que parlo, haig de cridar i anunciar: violència, destrucció!” (Jr 20,7-8). Només després de la seva mort fou reconeguda la santedat d’aquest profeta, quan les seves profecies es compliren.
Sant Ricard Pampuri, religiós
Nasqué l'any 1897 prop de Pavia amb el nom d'Ermini Felip, i fou el desè d'onze fills. Quedà orfe de molt jove i fou acollit a casa dels seus oncles materns, on va rebre una bona educació. Tot i ser conscient de la seva vocació religiosa, una salut massa feble li impossibilità l'entrada al convent, motiu pel qual decidí estudiar medicina a la Universitat de Pavia i a l'hospital de Milà. Quan encara no havia finalitzat els estudis, esclatà la Primera Guerra Mundial i fou mobilitzat com a sanitari, experiència que el marcà profundament. Acabat el conflicte, va reprendre els estudis i, tan bon punt va obtenir el títol de llicenciat, començà a exercir com a metge rural entre els pobres i a organitzar recesos per a laics. Sovint visitava persones que no podien pagar i, en lloc de cobrar-los, els deixava diners o els comprava els medicaments de la seva butxaca.
El 1927 ingressà a l'orde Hospitalari de Sant Joan de Déu a la ciutat de Brescia, prenent el nom de Ricard. La seva vida espiritual estava centrada en la santedat en la vida ordinària: a l’hospital atenia els malalts com una autèntica missió de caritat, distingint-se pel seu recolliment i vida interior, i sent un model per als malalts i per als altres germans de la comunitat. Morí d'una broncopneumònia l'1 de maig de 1930 a Milà. Fou canonitzat l'any 1989.
Sant Josep, obrer
A més de ser el pare adoptiu de Jesús i l'espòs de Maria, sant Josep era artesà i fuster en un poblet de Galilea. Amb la seva vida de treballador, ennobleix el treball manual amb el qual manté la seva Sagrada Família i participa en el projecte de salvació. Per al cristià, és el model a seguir en l'exercici de les activitats professionals. Amb la institució d'aquest patronatge l'any 1955, Pius XII volgué cristianitzar la "Festa del Treball" (creació socialista internacional del segle XIX), amb la intenció que tothom reconegui la dignitat de la feina i que aquesta inspiri la vida social i les lleis fundades sobre el repartiment equitatiu de drets i deures.
Sant Jeremies, profeta de l’Antic Testament
Visqué al segle VI aC, en temps de Joaquim i Sedequies, reis de Judà. És un dels quatre profetes majors hebreus de la Bíblia, conegut pel seu llibre homònim i pel llibre de les Lamentacions. El seu nom significa “Déu m’eleva”. Nasqué en una família sacerdotal i exercí el ministeri profètic durant el període tràgic anterior a la presa de Jerusalem per part de Nabucodonosor i la primera deportació a Babilònia.
El seu principal problema fou que la gran majoria de la gent no va voler fer-li cas. Anunciador d'una nova aliança, és figura de Crist per la seva vida d'abnegació al servei de la paraula de Déu, essent incomprès i perseguit: “Senyor, m’has seduït, i m’he deixat seduir (...). He estat la riota de tothom, tot el dia es burlen de mi. Sempre que parlo, haig de cridar i anunciar: violència, destrucció!” (Jr 20,7-8). Només després de la seva mort fou reconeguda la santedat d’aquest profeta, quan les seves profecies es compliren.
Sant Ricard Pampuri, religiós
Nasqué l'any 1897 prop de Pavia amb el nom d'Ermini Felip, i fou el desè d'onze fills. Quedà orfe de molt jove i fou acollit a casa dels seus oncles materns, on va rebre una bona educació. Tot i ser conscient de la seva vocació religiosa, una salut massa feble li impossibilità l'entrada al convent, motiu pel qual decidí estudiar medicina a la Universitat de Pavia i a l'hospital de Milà. Quan encara no havia finalitzat els estudis, esclatà la Primera Guerra Mundial i fou mobilitzat com a sanitari, experiència que el marcà profundament. Acabat el conflicte, va reprendre els estudis i, tan bon punt va obtenir el títol de llicenciat, començà a exercir com a metge rural entre els pobres i a organitzar recesos per a laics. Sovint visitava persones que no podien pagar i, en lloc de cobrar-los, els deixava diners o els comprava els medicaments de la seva butxaca.
El 1927 ingressà a l'orde Hospitalari de Sant Joan de Déu a la ciutat de Brescia, prenent el nom de Ricard. La seva vida espiritual estava centrada en la santedat en la vida ordinària: a l’hospital atenia els malalts com una autèntica missió de caritat, distingint-se pel seu recolliment i vida interior, i sent un model per als malalts i per als altres germans de la comunitat. Morí d'una broncopneumònia l'1 de maig de 1930 a Milà. Fou canonitzat l'any 1989.
Agenda
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Horaris
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Ofrenes
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Notícies
Segueix les novetats i les notícies més destacades de l’Abadia de Montserrat: comunitat, cultura, opinió, l’Escolania de Montserrat i el contingut de l’actualitat més montserratina!
Reserves
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Quisque faucibus ex sapien vitae pellentesque sem placerat.
Els valors benedictins de Montserrat
El lema Ora, Lege, Labora, Rege te ipsum, In Communitate es pot començar a llegir de de la seva base per anar-ne desgranant els valors que conté fins a arribar al cim al que no és altre que Déu.
ORA
LEGE
LABORA
REGE TE IPSUM
IN COMMUNITATE
La pregària
La pregària és el centre del dia a dia dels monjos. A través de l'Ofici Diví i la Missa conventual, la comunitat s'uneix per trobar-se amb Déu i amb els germans. Preguem per recordar que la vida és més gran que nosaltres i trobar sentit a allò que fem.